Fidels a la utopia

Ells són més, són omnipotents,
tenen els calers, van armats fins a les dents,
tenen els diaris i les televisions
per a recordar-nos que són els bons,
tenen policia i guàrdia civil
que els hi vigilen els bitllets de deu-mil.

Des del cel les marionetes van bellugant,
són José Antonio i Franco
que segueixen manant.
Juan Carlos fa de rei, Felipe de dimoniet,
Ardanza de bruixa, Pujol de follet.
Al públic, per força, ens han fet venir aquí,
i cada quatre anys ens fan aplaudir.

Farem baixar els palaus dels poderosos,
calarem foc a la seva constitució.
Amb les pedres que ens sobrin
d'enderrocar presons
construirem escoles sense professors
on aprenguin els nens d'aquest nou país
a viure lliures sense trepitjar el veí.

Quan s'hagin petat les cordes de les guitarres,
quan m'hagi quedat sense veu per cridar,
espero que prenguis la meva espasa
i cridis "Desperta ferro !!" de nou.
Que facis teu el meu somni
i poder algun dia canviar tot aixó.