La plaça

L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:
l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,
i el ritu dels ancestres transforma l'aigua en vi,
i l'ànima en la carn rostida pel capritx
del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.

L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden
les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls
caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden
llurs veus i moviments a ritme de la plaça.

La plaça és plena d'àngels, centaures, turcs i dol,
que explota en el tabal, trencant a cops de maça,
quan mor el mar d'orgies de l'últim tirabol.

I una àliga somriu, al niu del quer més alt,
flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal.