El grill

- Em plau d'esser vora l'home sóc veí seu molt antic tafanejo vora els marges i és de pau el meu xerric. Tot sovint, d'una aigua fresca vora el regueró m'estic m'enamora l'estelada i ella, ¿escolta el que li dic? Clar de lluna, boira fina, si só lleig i no sóc ric, la veu meva us acompanya i, al que deia, poso pic. Ric, ric, el que us deia és un nyic nyic ric ric, ai, amic, m'entristeixo si no ho dic. Bona ànima que em somrigui m'ha pagat tot el fatic xerricant, faig a qui trobo: - No m'esclafis, so un amic- Val a dir-ho: de vegades, sense cap projecte inic m'acosto a la llar de l'home i és per escalfar-me un xic.
Clar de lluna, boira fina, si só lleig i no sóc ric, la veu meva us acompanya i, al que deia, poso pic. Ric, ric, el que us deia és un nyic nyic ric ric, ai, amic, m'entristeixo si no ho dic.