Joan manuel serrat

Pantalons llargs

Joan manuel serrat
Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no -cavallet tot pintat, campaneta daurada-, i que us deixi al terrat.
Encontrou algum erro na letra? Por favor envie uma correção clicando aqui!