Deia

En Tomàs era un bon home, pobre, però tenia un lloc,
Una casa abandonada, ningú en volia saber res
En Rafel un mal polític del poble es va aprofitar
Ell pensava que els negocis i el plaer es poden barrejar
I en Tomàs deia, deia, que el mes gran dels privilegis era viure en
llibertat
i en Rafel deia, deia, que això dura quatre dies,
res dolent m´ha de passar
I en veure en Tomàs, bon negoci, es clar,
el va fer fora i al carrer va anar a parar
No em fas pena, nen, perquè soc conscient
que aquí vull fer cales i tu aquí ni hi pintes res
I això si que te un nom, i no és la llibertat
Es el poder, es l´egoisme, es l´avarícia sense fre
per be, o per mal, Rafel, se que t´enpenadiras
qui sap, potser un dia jo seré mes fort
i sabràs que es estar en el meu lloc,
i amb l´ajuda dels esteles podràs
comptar
I allí al carrer on volen les veus
va saber que a les nits, l´espavilat d´en Rafel
amb una meuca va passar el temps
i el cul li vam retratar
era clar que al poder
poc havia de durar
i en Tomàs deia, deia,
t´has posat on no et manaven i al final t´han enxampat
i en Rafel deia, deia,
e perdut el privilegi ja de viure amb el cap alt
El carrer a l´hivern es fa dur i etern,
no vaig fer mal a ningú
em vas deixar sol al fred
pel que has fet tu, ara hauràs de pagar ho sap el poble
i al carrer et faran anar
veuràs com la merda et puja fins dalt
el coll i per dins la sang et podrirà
com ni el fred pot refredar
per be o per mal, Rafel, ara t´empenediras
ja ho veus, ara veus que jo ja soc mes fort
sentiràs que es estar en el meu lloc
i amb l´ajuda dels estels, podràs comptar.