Mes roig

Què hi fas aquí tot sol
posa´t de peus i mira el que tens
aquí al teu costat
abans de venir al món
tot era millor, i no feia pudor
tot ha canviat
nomes cal una mirada
per veure molt clar
tot el que passava
no se si se n´adonaren
però amb el mal que així feien
pitjor ens tornaven
i pensar que l´home
ara es veu tan home
varen caure algunes fulles,
i era el cel de color plom
i aquell color vermell
aquell verd agonitzant, quan veus que el món
es torna boig -voldries fer...
pero es que no pots!!

Més roig, tacat de sang
de gent sense cor
nomes que ha perdut
tot el seu encant,
més roig, que va arribar
amb lleis infernals
d´aquells que obliden
que tambe són, que també són animals
i els pobres van morir
pensant un perquè i pensant: jo que he fet...
i no van descubrir
que aquests son pitjors
que assessinen x diversió
correu animals, ja res no es pot treure de tant trist final
la muntanya perd l´encant
esquitxada per la sang
magia destrossada
per un ésser que se´n diu humà...
Quan veus que el món es torna boig
voldries fer... pero es que no pots

I pensa que l´home ara es veu tan home...
Màgia de la tarda
màgia amb llàgrimes de sang
que ens fara pensar qui som
quan veus que el món es torna boig
voldries fer....