Cansat, cansat de fer-me mal,
De viure en un engany,
Cansat de mi,
Que no sé allibera’m,
Fugir d´aquest desig
Que se que no és per a mi però no puc evitar.
De viure en un engany,
Cansat de mi,
Que no sé allibera’m,
Fugir d´aquest desig
Que se que no és per a mi però no puc evitar.
Cansat d´aquesta soledat,
D´haver-me enamorat
Del pas del temps,
Que fa caure en l´òblit
Allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.
No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
I quan s´aturarà aquest mal
Que crema I crema tant?
Evaporat,
Que no deixi record
D´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.
No és massa tard per tot allò que és important
(Per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
Només vull oblidar I trencar, no recordar mai
Més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
Ser fugaç, de ser real…, per què
No puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
Que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat…
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit,
Per viure sense viure tanta soledat?
Encontrou algum erro na letra? Por favor envie uma correção clicando aqui!