L'estanislau anant a palau

Fa calor enmig de la gent
però a Palau tenim la fresca del talent.
Puja el vidre que no vull trobar
ningú del Saló de Cent,
tu m'entens "Estanis"... "Estanis".

Falta poc per obrir el Liceu,
val a dir que el vam encendre a temps.
Ara és nostre, meu i seu,
i per meu també de la gent, també és de la gent...
la meva gent...

No estan mai contents, ja ho veus,
però això no m'indigna més,
ara només m'avorreix
tant desagraïment.
A les properes conteses, he!
hi aniré si em mereixen, he!
m'ho he de pensar, ho he d'apuntar... ho apuntaré.

No cal que m'ho diguis més, "Estanis",
ja sé que això sense mi no va,
segur que no exageres, "Estanis"
però cansa manar i manar.

No et pots fiar de ningú, "Estanis",
com més amics són millors traïdors,
tu talles cintes pels Eixos, "Estanis",
i ells et miren fix al coll...

Sol, sol, sempre sol,
m'han deixat sempre sol...
la solitud bressola el geni, això és cert i se sap d'antic.
Tanmateix, sempre sol.

Si tens dins un general, "Estanis",
has d'evitar els coronels voltant,
amb caporals que creguin, "Estanis",
n'hi ha prou per anar tirant.

Sol, sol, sempre sol, m'heu deixat sempre sol,
Ramon al sol, Miquel al cel, Josep tu sempre als llimbs,
Tant de bo, sempre sol...

Després et passes per Ganduxer
i la dus al TNC. TNC.
Aquell xicot té molt mal caràcter
però serveix per jugar a Macbets,
quin país, quina gent...

I després, què deia "Estanis", que he dit...
i després... tant se val el després,
se me'n fot el després, ja s'ho faran el després,
el després, ja vindrà, el després, perquè el vols,
perquè el vull el després, "Estanis"!