Neofatxes global

Mireu-los com van,
senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena
que no han acotat mai.

Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...

Mireu-los com van,
són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres
que van ressuscitant...

Mireu-los com van
presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos
pels pecats dels "papás".

Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...

Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.