Quan l'onada em durà a la platja dels morts

Quan l'onada em durà / a la platja dels morts
serà l'hora potser, / de fer l'últim repàs
al grapat de records / que els sentits han robat
a cada un dels instants / que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana / que em va veure infant
i a aquell alt campanar / del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel, / vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord / o tempesta de l'est.

Diré adéu als amors / que m'han acompanyat,
tant se val si han sigut / ombra, llum, plany o goig,
que tots m'han ensenyat / l'art antic d'estimar.
Si tingués força al cos / tornaria a besar-los.

Diré adéu als companys / que són el meu país,
ciutadans d'un vaixell / amb anhels per ormeig,
i, amb l'adéu, el desig / d'un viatge feliç
amb l'enveja d'aquell / que no els podrà seguir.