La iaia

Una iaia puja a l'autobús,
porta bambes, xandall lila i un tatuatge arran del cul,
ungles llargues, jaqueta de cuir,
imperdibles a l'orella i a la cella quatre punts.

Fuma i balla sempre rock'n'roll,
pensa que la vida es llarga
i un dia no és prou per a res.

Mai no calla, veu whisky escocès,
a les nits se'n va de marxa amb la colla del seu nét.

Renegant entre les dents, fent gestos,
a la mà papers escrits, són versos.

Puja el "novio", un vell geperut,
té els cabells com llana blanca
i els ulls blaus són mars del sud.

Seuen junts, dos cossos en fan un,
llengua a fons fins la "garganta",
els seients ja treuen fum.

I de sobte l'autobús arrenca,
s'ha acabat el rock'n'roll, tot canvia.

Renegant entre les dents, fent gestos
dos pistoles a les mans i els versos.

Per la ruta de l'infern anem presos.

Bandolers d'un altre temps. S'acaba.