Novella
Hugo masEl teu sexe
Decadència amarga
El tràngol salat
De la llengua
(D’oc) I
L´erotisme megalòman
De march
Com voldria
Llaçar-te
Els teus cabells
Irregulant
El meu amor
Deixares un solc que
Envejava
El riell (perfectament divergent)
De les teues engonals
Era besable
Quelcom petit-petit separa
El ventre
Dels teus llavis
El desert
De les teues cames
I és besable
Tem
Obsessionar-me
Amb la teua pell
O
Amb el teu cos
A mode de (y) I grega
Valsar-te
Serà
Un epítet del nostre amor
Masturbar-te’m-nos
El mutualisme més perfecte
Espoliar
La carn encesa
Del teu govern
(Sens dubte)
La més subtil
De les quimeres
Estimar-te, intrínsec
Reconec
(Perdona’m) tendrament
L’olor tancada a cos de femella
De les mans
Fins al despentinat vellut
Del teu pubis marcescent
Em desterres
Setze voltes per minut
Entreteixim els dits (els ulls, el pèl moixí)
I puc notar
Abrupta
La teua llengua
Els teus pits
Són
Molt més
Lleus
Fins fa mai
Desconeixia
Que el teu cos era civilitzat
Les lleis
Inexpugnables
De la teua anatomia
Són besables, però
Femella
Entre
Tu
I
Jo
S’estén tota la democràcia
De dos cossos
Em sobta
Que reses (calladament)
Un àngelus minúscul
Despertes
Em mires
Els ulls semàntics
Història novella del teu cos sexuat
Encenc un cigar
I el fum
Et confon amb
La seua imatge sinuosa
I el devindre pau
De la teua son
I ara
Si els llençols
No foren tan verges
Assegut
Fumant
No gosaria de trobar
El teu dibuix
De mar catalana