No hi ha vida no hi ha mort

Les sensacions estant cremant. Els pensaments estant cremant. Els sentiments
estant cremant . Les sensacions, els pensaments, els sentiments.... Avui és el
dia.

Avui és el dia, assegut/da al llit noto el fred del ferro del
carregador ple de bales introduint-se al meu cervell. Avui és el dia i
m'omplo de raons perquè no em tremoli el pols a l'hora d'apuntar
els/les jutges que m'empresonen dins l'angoixa.

Avui és el dia en què decideixo treure el fiador i posar una bala a la
recambra del meu cor. Avui és el dia en què callaran les paraules i
parlaran les pistoles no hi ha res més perillós que qui no té por de morir.

Avui és el dia en què premeré el gallet i dispararé la paraula ,
escopiré al/la passivista a la cara i la meva actitud batzegarà les
consciències i els rics ploraran sang. Avui és dia en què la lluna
que il·lumina la nit dels/les pells fosques eclipsarà la llum artificial
del benestar cínic dels torturadors. Estic atabalat/da, dispara.