Sempre que hi ha lluna plena

Hi ha molts cops que penso
qui sóc jo realment.
I és quan miro els teus ulls
i és com quan mires el cel,
pots veure-hi moltes coses
però sempre diferents.

Hi ha molts cops que penso
què hi faig en aquest món
que no és res sense tu
i amb tu tot es confón.
Món que tant es belluga
però a cops sembla ben mort.

Sovint em trobo tan lluny de tu...
I et necessito, més que mai et necessito.
Res més que tu pot fer sentir-me viu
perquè tu tens tot el meu cor...
perquè tu tens tot el meu cor...
Fes-ne el que vulguis.

El teu record encara em fa esborronar a les nits.
I somio en despertar-me al teu costat cada matí
i acaronar-te les galtes,
poder sentir-te a prop de mi.

Quan ens separi
un tros de mar.
Quan la distancia
tracti d´anar esborrant al passat,
mira la lluna i no m´oblidis mai.
Voldria tornar-te a acariciar.
I avui que no ets al meu costat
puc dir-te que et segueixo estimant.

I a les nits de lluna plena
tornaré a comptar els estels
des de la mateixa platja
enyorant la teva pell,
esperant que la llumeta
segueix encesa eternament.