Ammoníac

Innocència terminal

Ammoníac
Hem perdut la flama de l'infern, ja no som lliures.
Potser som replicants.
Ja no ens agraden les mentides ni els paranys.
Vivim en aquest món d'asfalt i holografies.
Milers de fotografies ens amaguen la crua realitat.

Innocència terminal,
s'ha acabat aquell món ideal.
Les coses no són el que semblen.
Ara, la força universal
i els astres no ens alliberen.
Hem de buscar alguna resposta funcional.

Tot ha canviat. Ja no interessen els tricicles ni les fires
i l'arrogància creix contaminant.
I de més gran ja no recordes les parides.
Et despulles d'alegries i et preguntes què faries per guanyar.

Encontrou algum erro na letra? Por favor envie uma correção clicando aqui!