Ja no hi És

Em desperto, em descol*loco i salto.
El llençol fora i em desvetllo un altre cop.
I és llavors quan més t'enyoro
i recordo quan passejàvem tots dos.

Viatjant en el llom d'un bolet,
inhalant vapors, veient el món girat de tort,
Sentint vibrar les pedres...
i és que junts mai res no ens feia por.

Records que em porten les substàncies alienants,
records d'un altre temps,
quan tenia motius per ser feliç en aquest món,
de quan estàvem junts i un foc cremava als cors.
Deliris i convulsions.
Un foc amb ombres dolces damunt del teu cos.

Passejant amb la vista perduda
per no veure mil racons tan coneguts
quan passàvem llargues tardes
caminant pel centre amb passos perduts.

Massa hores de televisió
per no pensar en res. Però és que el silenci és massa fred.
No hi vull donar més voltes,
ja no podrem tornar a estar junts.

Records que em porten les substàncies alienants,
records d'un altre temps,
quan tenia motius per ser feliç en aquest món,
de quan estàvem junts i un foc cremava als cors.
Deliris i convulsions.
Un foc amb ombres dolces damunt del teu cos.

Perquè no em va tocar a mi!
Tinc una espina clavada.
Ara, ja no pots ser aquí.
Ara, ja no hi pots ser més.

Perquè no em va tocar a mi!Si jo pogués t'ho canviava.
Potser ha sigut el destí.
Ara ja no hi puc fer res.

Records que em porten les substàncies alienants,
records d'un altre temps,
quan tenia motius per ser feliç en aquest món,
de quan estàvem junts i un foc cremava als cors.
Deliris i convulsions.
Un foc amb ombres dolces damunt del teu cos.