El burgès

Es lleva a dos quarts d'una,
es banya i es perfuma
i amb l'Aiga nou que té,
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.

Finida l'àrdua tasca,
i per no caure en basca,
es pren un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix el maitre,
vinclant l'esquena dreta,
li cantarà el menú.
Ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

Un cop llesta la teca
se'n va a la biblioteca,
s'enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l'armilla descordada
i un rot al paladar.

Desprès el gran sapastre
se n'anirà a cal sastre
per emportar-se un tern:
l'arruga de l'espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l'amplada de l'infern.

Més tard com cada dia
seurà a la barberia
on el perfilaran.
Desprès tindrà una cita:
que avui toca Lolita
i cap al restaurant

Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més.
Amb el que el mosso els cobra
a casa d'un manobre
viurien tot un mes.