Tall de rel

Has sentit què està passant que tot deu parla d'això? Has escoltat una
conversa o ho has vist personalment? Ho sap tothom i és profecia, que en
algun dels obradors i en algunes rebotigues tan antigues com el món estan
fent l'experiment -que no sembla de moment que funcioni malament- que fent
servir aquell ingredient que han conservat els estudiosos es pot fer un nou
invent -si és inventor aquell que posi una dosi diferent.

I tenim sobre la taula de treball dels components en potets amb etiquetes de
països diferents però nomès són condiments, perquè la base del producte ha
de ser cosa d'aquí: però no pas flors del jardí d'aquestes que venen de
sobres, sinó del marge del camí, allà on les herbes neixen lliures i no ho
rega ningú, i al descampat de la ciutat -abans que hi facin un mercat perquè
hi comprem el que hi creixia però de l'antípoda importat.

I sense miraments, ni complexos, ni vergonyes províncianes del que pensa que
el de fora -pel sol fet de ser de fora- sempre ha de ser millor. I sense por
que algun il-lús ens surti amb el xerric "que ens mirem massa el melic".
Que se'n vagi amb la lliçó a un altre costat, que nomès sent catalans són
més mestissos que un tallat, que és un orgull ser el resultat de la barreja
de mil pobles que han estat xipotejant en aquest mar que estimem tant.