Ara pla!

Amb el cor sec com una pedra
I sota una pluja de visions
Hi arribà conduint de matinada
Pujà les escales I el mal fou fet
Agafà la porta I se n'anà,
Li tremolava una mà.
Carretera estreta vora mar,
Va ser aquella nit de temporal

Tingué uns moments, llargs, per pensar
Quan una onada se'l va endur
Mar endins, en la foscor
Ara pla, ara pla!

Si és algú el va trobar a faltar,
Se'n sabé estar I no ho va dir.
¿Qui vol ser amic d'un assassí
Que jau en un cotxe d'aigües I coralls
Amb els peixos voltant?
Coltell brut de sang
Ara pla, ara pla!