Llums de colors (la flor de la consciència)
Roger masRams de flors, gerres de mel
Fanals prohibits, músics sords,
Arbres petits, negres corbs.
Gemecs I crits, peus xops,
Fan les nits dels ocells morts
Ullals sublims, una cançó,
Perversos crims, mel I mató.
La son als llims, crema el carbó,
El senyal de caïm corona el balcó.
Llums de colors, estrelles al cel,
Rams de flors, gerres de mel
Estricta demència, jo no ho crec,
Sobtada incoherència, el gust del bolet.
Santa innocència, el sol solet,
Aquesta és l'herència del follet
La bogeria, experiència liminar
Més aviat diria
Ell no ho sabia, saber crepuscular,
Això seria, espectacular.
Llums de colors, estrelles al cel,
Rams de flors, gerres de mel
Lluna plena, sina tendra,
Estreta esquena, humida terra.
Banyada arena, pols de cendra,
Fosca carena al cel s'aferra
Coïssor I tardor, núvols freds,
Claror I calor, vint-I-tres sets.
Sabó I perdó, no nego els fets,
Ni sí ni no dels meus secrets.
Llums de fosfens, escales al cel,
Viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
Revelen secrets del fons de les nits
Proeses èpiques, terres promeses,
Esfèriques, deesses esteses.
Set ètiques, 7.000 cerveses,
Dones histèriques es creuen alteses.
Teixons I falcons, trons I escurçons,
Ponts I pinyons, moixons I llobatons.
Tritons I pendons, coloms I gatons,
Suaus petons entendreixen el fons
Llums de fosfens, escales al cel,
Viatges eterns, a cavall d'estels.
Màgics bolets, sagrats esperits,
Revelen secrets del fons de les nits
Llums de colors, estrelles al cel,
Rams de flors, gerres de mel.
Tèbia saor, dolç caramel,
L'amarg sabor de l'antic saber.