Si s'apartessin els núvols (la flor de la lògica)

Des del balcó de casafont,
La lluna sota busa,
La broma prenya la vall
I el cel és net I un núvol orfe
Fràgil harmonia,
L'univers dorm ple de vida,
De nit tot s'aguanta
Si és que res no s'aparta
Si s'apartés la nit cauria el son,
Si s'apartés el son cauria el somni.

Tens el llit tan prim com la porta de l'infern
Des dels boscos de la selva,
El sol a l'aigua d'ora,
Crema la llum cada fulla,
Tres camins porten al riu
Savis rojalets
Voregen cingles de sacra erecció,
De dia tot s'aguanta

Fins que res no s'aparti
Si s'apartés l'aire cauria el cel,
Si s'apartessin els núvols cauria déu
Riu fins que s'aparti el fil daurat que et deixa ser
Si se t'apartés el coll et cauria la cara